Acompanyament

PEU UJI en Encontre Xarxes Socials i Museus.

Escrit per PEU el . Publicado en Activitats

 Captura de pantalla 2018-03-13 a las 7.26.13

Aquest cap de setmana el PEU va participar en la trobada "Xarxes socials en Museus i Centres d'Art", organitzat pel MUSAC (Museu d'Art Contemporani de Castilla y León) en la ciutat de León. La trobada va comptar amb la presència d'importants ponents, com el fotògraf i expert en història de la fotografia Joan Fontcuberta, el productor Féliz Pérez-Hita, l'escriptora Belén Gopegui, la periodista experta en digital Marta Peirano, l'igualment expert Jose Luís de Vicente i l'experta en art Susana Blas.

Les ponències es poden dividir grosso modo en dues línies temàtiques: les imatges en la xarxa i el seu potencial simbòlic i de poder i les privadesa i ús de les xarxes socials com a exercici de poder privat. Encara que tots els ponents van tractar tots dos temes, l'aquesta primera línia va ser tractada per Fontcuberta, amb el seu coneixement enciclopèdic de la fotografia, Pérez-Hita (que va dir alguna cosa tan obvi com a poc tractat: el masclisme no és discursiu, sinó que opera fonamentalment sobre la base d'imatges) i Susana Blas. Joan Fontcuberta va tractar el tema de les imatges en la xarxa, com eixes imatges han anat canviant a "auto imatge" i com s'omple la xarxa d'imatges repetides. Proposa de fet una "ecologia de la fotografia", en la qual no es repetisquen fins a l'aborriment imatges que ja han sigut fetes. Posa com a exemple la càmera que, geolocalitzada, "es nega" a fer fotos en llocs "sobrefotografiats".

Internet i les xarxes van ser tractats majoritàriament (i sense acord entre ells en diversos punts, la qual cosa va ser enriquidor per als participants per Marta Peirano i Jose Luís de Vicente. Amb ells descobrim que els "captcha" de text amb els quals algunes pàgines ens reben per a diferenciar-nos d'un robot, compleixen també la funció de corregir errors en lectura digital de text. És a dir, cada vegada que omplim un "captcha" de text estem ajudant a corregir errors de lectura automàtica. També ens assabentem que sota el sòl de les ciutats existeix una gran quantitat de l'anomenada "fibra fosca", que és fibra òptica que les operadors de xarxa van enterrar en grans quantitats en previsió de futura expansió, i que en gran part roman sense ús…o no?. Peirano (convé veure ací la seua xarrada TED) ens va explicar també com els cables submarins que transmeten internet pertanyen en la seua major part a operadores privades, que els instal·len tenint en compte factors econòmics, i no de difusió de serveis essencials. En açò Espanya va tenir sort, ja que parteix del "mapeado" submarí de fibra es va col·locar quan telefònica sí era una empresa pública, i per tant es va realitzar d'acord amb criteri de servei.

Captura de pantalla 2018-03-13 a las 7.43.23

En el sud de Xile existeix un projecte per a dotar a la zona de cable de fibra, però per la seua escassa rendibilitat econòmica (no social) sol quedar com a desert en les adjudicacions.

Després de la trobada resulta fàcil caure en el pessimisme, en el "tots em vigilen", o a desconnectar tots els dispositius mòbils. En canvi, la qual cosa cal realitzar és un ús més racional d'internet i de les xarxes socials, tenint en compte que són eines valuoses i potents (i sobretot, imprescindibles avui dia), però a les quals regalem informació a canvi de serveis gratuïts (cas del correu electrònic, Facebook, etc.). No són per tant serveis gratuïts, sinó serveis que comprem venent la nostra privadesa i els nostres gustos. Sense por, hem de situar a internet en un lloc semblant al que relegaríem a una finestra oberta a la nostra intimitat. Ús racional i sense regalar gens a grans multinacionals que operen fora de la nostra legislació.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

logo-viverCulla logo-jerica  logo-forcall logo-benlloch logo-benassal logo-sant-mateu logo-vilanova Serra d'en Galceran logo-som logo-EACC logo-reviscolares logo-territori-cultural