Acompanyament

Entre pedres, parets i construccions col·lectives. Un passeig per la vida quotidiana de Costur

Escrit per PEU el . Publicado en Patrimoni

Captura de pantalla 2017-11-06 a las 12.02.53

De tant en tant, tenim la sort de rebre a persones que, des dels seus projectes i recerques, estan interessades a conèixer les experiències sobre coneixement i posada en valor del patrimoni cultural que desenvolupem en el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I. El passat 13 de setembre vam comptar amb la visita de Macarena Romero Acuña, investigadora argentina i membre del grup MEXESPARG.

En aquesta ocasió, la proposta va ser la de participar en una sessió d'acompanyament del projecte Patrimoni al Grup Local de Costur, una xicoteta població de la província de Castelló. Per a aquesta trobada no es va preparar gens especial ja que l'objectiu era conèixer i participar d’una reunió com a pretext per a conèixer millor la nostra xarxa de grups locals. El viatge realitzat des de Castelló a Costur i des de Costur a Castelló es planteja com un espai per a la contextualització general del projecte Patrimoni i del Grup de Costur.

Ací us deixem el regal que ens va fer Macarena; una mirada, no tan externa ja, del projecte Patrimoni - PEU i de la comunitat de Costur.

Captura de pantalla 2017-11-06 a las 12.02.59

“Em puge a l'auto amb el que em passa a buscar Àngel per Castelló. Mentre recorrem un camí de corbes i muntanyes que ens porta a Costur, em comenta el projecte d'extensió Patrimoni que es desenvolupa en la comunitat. Després de mitja hora de camí, arribem a la localitat i ens baixem de l'auto en una plaça prop d'una església. Estacionem l'auto i caminem mitja quadra de pujada per carrers de llambordes. Arribem a un edifici, pugem una escala, entrem a una sala i allí ens trobem tres persones organitzant i discutint activitats”.
(Diari de camp, 13/09/2017)

“Recordes que t'he dit alguna cosa? que et demanaria alguna cosa a canvi…”

Dimecres 13 de setembre vaig tenir la possibilitat de participar d'una reunió del grup Patrimoni que es va dur a terme en “el local de la plaça de l'església”. En ella van participar membres de l'Associació Cultural La Fontanella i Grup Patrimoni de Costur entre els qui es trobaven M. Cruz García, Fina García i Miguel Vicent Ribes; la directora del Col•legi d’Eduació Infantil i Primària de Costur, Teresa Bou i finalment Ángel Portolés Górriz del Programa d'Extensió Universitària del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I. Una vegada iniciada la reunió, se sumaria a la planificació d'una activitat en particular Marc Vilar, representant del Club de Caçadors Sant Pere Màrtir.

El projecte que es discutia en la reunió és l'anomenat “Tota pedra fa paret” que té el seu desenvolupament enguany, i les activitats que concretament es van planificar van ser 3. En primer lloc una activitat d'educació patrimonial dirigit a xiquets i xiquetes del col•legi de Costur on es va planificar l'activitat de creació d'una obra artística amb pedres fetes amb motles. Després es va planificar una activitat que cerca entendre i explicar com era utilitzada la pedra en els mètodes de caça. Finalment es va planificar una jornada de dos dies on es donarà un taller sobre els mètodes de construcció de pedra en sec. La reunió va abastar des de discussió de pressupost per a les activitats, formularis d'inscripció, sol•licitud d'espais per al desenvolupament de les activitats i horaris de les activitats, a propostes de què és allò que es vol difondre respecte de la pedra en sec i com li'l vol difondre.

En el camí de retorn, Ángel em fa la pregunta amb la qual encapçale aquest apartat. La seua comanda és una mirada de la meua visita a Costur. Pense en la força i en els “sentits” amb els que s'omplin de contingut en el treball de Patrimoni la noció de “encàrrec”. En aquesta breu mirada tractaré d'esbossar – en breus paraules – el sentit de “encàrrec” com a resistència i el sentit de “encàrrec” com a construcció, manera en el qual (entenc) es treballa a Costur.

“L’encàrrec” com a resistència: “(…) com ells mateixos et van dir, sabien que haguera suposat la mort d'un poble”
“En acabar la reunió i mentre caminàvem a l'auto, vaig poder parlar amb Fina que em va explicar sobre com van ser els començaments de Patrimoni” (Diari de camp, 13/09/2017). La comunitat s'acosta a la universitat perquè estava tractant de frenar la instal•lació d'una mina a cel obert en el poble. Un dels motius que trobaven per a justificar el per què no volien una mina a cel obert tenia a veure amb el valor patrimonial del lloc on aquesta s'anava instal•lar. S'aproximen així a la Universitat Jaume I i demanen cursos per a formar-se en l'activitat de catalogació del patrimoni. A partir d'aquesta aproximació, es genera un catàleg per a poder argumentar el valor patrimonial del lloc. És des d'aquesta activitat conjunta que comencen altres projectes d'Extensió Universitària que van tenir continuïtat en el temps. La mobilització de la gent, el treball que es va fer i es fa per a protegir l'espai patrimonial, parla de l'activitat dels diferents grups del poble però també de la militància activa i resolta dels membres que integren la comunitat de Costur.

Les relacions que es van anar teixint en el temps i que tenen les seues petjades en aquell primer encàrrec, ens parlen d'una comunitat que treballa conjuntament amb la Universitat i amb els Ajuntaments. La comunitat va poder veure que per a “no morir” com a poble necessitava organitzar-se i participar activament de la construcció del poble en el qual desitjaven viure. Ángel en l'entrevista ens diu que tenen molt present que “la continuïtat és la clau, i la importància està en el procés i que cada activitat no tinga un caràcter finalista” (Ángel, Costur, 13/09/2017). D'aquesta forma, “les activitats [que es planifiquen] són un punt més en el camí que s'han de fer [on] el centre són les persones; el patrimoni al servei de la gent” (Ángel, Costur, 13/09/2017).

Així, des de començaments dels 90 a l'actualitat, el sentit que se li atorga al patrimoni és el de recurs per al desenvolupament dels ciutadans, “per a viure millor, per a tenir un poble millor” (Ángel, Costur, 13/09/2017). Planificant activitats que són enteses com un espai de socialització, com un espai per a conèixer-se millor i pensant al patrimoni com a eix articulador per a viure la vida quotidiana en comunitat.

De l’encàrrec a la construcció: “S'està fent política. En el fons és política el treball amb la comunitat i entre la comunitat”.
Tot el que vaig observar en la reunió en la qual vaig estar present, podria resumir-se en la noció: construcció col•lectiva. Una de les coses en les quals no podia deixar de pensar i que va quedar en el meu cap juntament amb les nocions de la construcció el públic, d'Estat (entenent a l'Estat com a comunitat, Ajuntament, Universitat treballant cooperativament), de ciutadania activa, de participació, va ser en definitiva: les formes de “fer” política.

“Quin és el paper de les administracions?” era una de les preguntes que Ángel plantejava. “Siga [aquesta administració] de l'ajuntament, el govern autonòmic, la universitat” (Ángel, Costur, 13/09/2017).

La resposta que ell mateix troba a aquesta pregunta és: “Estant amb ells, formant part de la comunitat des de la realitat. La Universitat està amb la comunitat i la comunitat amb la Universitat. Es treballa braç a braç. La participació real va per ací” (Ángel, Costur, 13/09/2017).

Durant la reunió que vaig presenciar (més enllà de l'urgent que havia de ser resolt per a les activitats) sempre hi havia una pregunta que estava molt present per més que no era enunciada: Com volem intervenir i actuar sobre aquest patrimoni de la nostra vida quotidiana? Açò em va fer pensar molt en el concepte del dret a la ciutat de Lefebvre (1968). L'autor planteja la consciència de restaurar la ciutat, instaurant i fent ciutat des de ¨el bon viure¨ dels habitants, pensant la ciutat com aqueix espai de trobada on es construeix la vida col•lectiva. En aquest sentit vaig trobar que en la reunió constantment dialogaven els conceptes de dret i responsabilitat com a ciutadans: “Nosaltres hem de decidir com volem fer-ho”, “Som productors de patrimoni”, “L'important és poder mostrar com treballem”, “És important conèixer-nos i conèixer què estem fent” (Diari de camp, 13/09/2017).

Vaig trobar com dialècticament hi havia un sentit de ciutadania com a dret i responsabilitat de construcció i cura de la vida col•lectiva que habita els espais públics alhora que col•laborativament els construeix.

Finalment, una frase que li atorga encara més profunditat a les activitats i sentits que vaig poder veure que es realitzen des de Patrimoni, me la va dir Ángel ja quasi arribant a la nostra destinació a Castelló: “treballem amb el patrimoni en minúscula” (Ángel, Costur, 13/09/2017). Es pensa així el patrimoni com les coses de la vida quotidiana: és l'església del poble, és l'obra d'art, però també és el patrimoni de les coses comunes, el que passa desapercebut: “per açò treballar amb l'escola, amb el club de caça” (Ángel, Costur, 13/09/2017). En aquest sentit, em sembla molt important valorar que d'una banda, és patrimoni haver lluitat per a evitar que es construïsca la mina en el poble. Però també és patrimoni la resignificación d'aqueixa lluita des de la continuïtat en l'atenció del patrimoni de la vida quotidiana, per a mantenir les lògiques de construcció col•lectiva que van guanyar com a poble.

Fi del viatge…
La visita a Costur va ser l'última relacionada als projectes del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I. En l'estada plantejada a Castelló de la Plana, les activitats que vaig realitzar van ser: Reunions de treball amb els integrants del projecte MEXESPARG de l’UJI i de la Universitat Pedagògica Nacional – Mèxic de la qual participem amb la meua directora Elisa Cragnolino per a definir activitats de recerca, intercanvi i actualització conjunta; Participació del Seminari Parresía; Reunions sobre les activitats de l'Agenda 21 per al desenvolupament; Visita a localitats on s'estan duent a terme projectes per al desenvolupament comunitari. En el marc d'aquesta última activitat és que arribe a la localitat de Costur i participe de la reunió. El recorregut de la ciutat va finalitzar amb una visita a un dels pous de pedra en sec on s'emmagatzema aigua. La visita va ser guiada per Ángel i des d'allí vam tornar a Castelló.

Una última qüestió ha de ser dita: si bé vaig imprimir en aquest escrit una mirada antropològica d'una situació (que vaig registrar i vaig prendre com a treball de camp) és important aclarir algunes qüestions que tenen a veure amb la relació: escriptura, lectura (en termes d'anàlisi de la realitat observada) i algunes nocions que em van ajudar a tensionar el registrat en la meua visita.

En principi, aclarir que parlar o escriure sobre rastrejar sentits en un escrit antropològic, encarna una lògica de treball de camp intensiu i entrevistes en profunditat. Aquest clarament no ha sigut el cas, ja que només vaig estar una vegada a Costur. No obstant açò, vaig prendre aquesta paraula per a adonar de la realitat observada perquè: en primer lloc, la pregunta des de la qual em vaig posicionar per a encarar el meu viatge va ser: quin sentit tenen les pràctiques sobre el patrimoni per a aquest poble? En segon lloc, l'entenc com una noció que em permet (en un determinat moment) pensar alguns processos que vaig registrar des de la meua visita al poble, però que també es complementa d'altres lectures que vaig fer de les activitats que es realitzen en el poble. D'altra banda, entendre “sentit” no com a categoria analítica en aquest cas en particular, sinó més aviat com a noció que permet adonar de determinades lògiques. Finalment, quan Ángel em va demanar que escriguera per a realitzar una aportació al blog de Costur, em va semblar una bona idea encarar l'escriptura des de la realització d'un document intermedi que poguera pensar-tensionar des de lògiques antropològiques allò que havia sigut registrat en el camp, sense cercar ser un treball pròpiament antropològic.

Finalment, agrair a Ángel per acompanyar-me en el camí a la comunitat de Costur i a la UJI per obrir-me les portes tan amablement per a poder conèixer aquest tipus de treballs que es realitzen; i un agraïment especial a M. Cruz, Fina, Miquel i Teresa per l'amabilitat i calidesa en el tracte, i especialment per tenir en compte la meua falta de coneixement del Valencià i per parlar tota la reunió en Castellà, perquè poguera entendre les discussions que s'estaven donant, va ser un bell gest pel qual estic realment agraïda.

 

logo-viverCulla logo-jerica  logo-forcall logo-benlloch logo-benassal logo-sant-mateu logo-vilanova Serra d'en Galceran logo-som logo-EACC logo-reviscolares logo-territori-cultural