People

La gestió comunitària del patrimoni cultural: models i eines. Crònica de les V Jornades sobre Patrimoni Cultural i Innovació Social (Astúries)

Written by Super User on . Posted in Patrimoni

Els dies 21 i 22 d'abril de 2017 van tenir lloc les V Jornades sobre Patrimoni Cultural i Innovació Social. Aquestes jornades es van realitzar a Madrid (Medialab Prado) i Villanueva de Sant Adriano – Astúries (La Ponte Ecomuséu). Com vam publicar anteriorment (veure notícia relacionada ací), vam participar compartint Patrimoni – PEU i l'exemple del Grup de recuperació de la cultura del vi de Viver. Presentem a continuació unes pinzellades a manera de crònica d'aquestes jornades realitzades per Ismael Sanjuán.

V Jornades sobre Patrimoni Cultural i Innovació Social.

IMG 20170422 120030

Els recursos culturals i de patrimoni en l'Estat Español estan gestionats habitualment per les institucions públiques. No obstant açò, existeixen casos cada vegada més freqüents de gestió comunitària com a alternativa a la gestió pública. Aquestes V Jornades tenen com a objectiu presentar, analitzar, debatre i valorar diferents experiències de gestió comunitària del patrimoni que ja vénen desenvolupant-se en la nostra àmplia geografia.

21 d'abril. Medialab Prado. Madrid
La primera sessió es va iniciar en Mediabab Prado, Madrid. Els participants de La Ponte, reunits en el Ecomuséu vam seguir les ponències per streaming. El programa es va iniciar amb la presentació d'Oscar Navajas que va exposar detalladament els objectius de les jornades, les ponències a desenvolupar i els sistemes de participació en el debat de la taula redona posterior a les intervencions de tots els intervinents.

Ana Rueda i Emilia Murillo van explicar l'origen i el per què de la dinàmica de cogestió i asamblearismo de Casa Rey Heredia de Còrdova. Destaquen l'oposició inicial a l'Ajuntament, la no vinculació a cap partit, la simbiosi amb les persones i la generació d'accions de solidaritat.

Alicia Castillo de la UCM va presentar les activitats del seu grup de recerca per a posar en valor els béns culturals. Com a mostra va narrar el viatge a l'Havana Vella on s'ha reconegut mundialment el manteniment dels seus espais culturals tradicionals. Com per exemple el “carreró dels perruquers” de l'Havana com a mostra d'economia solidària que en l'actualitat intenten aplicar a un barri d'Alcalá d'Henares.

Nelo Vilar ens va presentar el projecte de la “Artanopèdia” que s'està realitzant a Artana (Castelló). Una de les claus és l'ampliació del concepte de patrimoni incloent històries de vida, cases, edificis, instruments, utensilis. També ens va presentar una proposta de museus de memòria oral.

La taula redona posterior ens va permetre conèixer millor aspectes i matisos de les experiències presentades i va generar, en paral·lel i de manera improvisada, una taula redona en la seu de les jornades d'Astúries en la qual es van tractar aspectes relacionats amb el patrimoni, la comunitat i la innovació social. Al llarg d'aqueixa mateixa vesprada i durant la llarga vetlada, els participants en les jornades que estavem a La Ponte vam compartir idees, projectes i experiències dels nostres respectius territoris que estem executant.

22 d'Abril. Ecomuséu en La Ponte. Villanueva de Santo Adriano (Astúries).

IMG 20170423 101052

Una vegada realitzada la presentació d'aquesta segona sessió, a càrrec de Pablo López, es van iniciar les ponències programades.

La primera intervenció ens va correspondre a Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni-PEU de la Universitat Jaume I de Castelló i a Ismael Sanjuán, del grup de patrimoni de Viver. Ángel va explicar que el projecte d'educació patrimonial sorgeix en l’UJI com a resposta a una demanda explícita de tot un seguit de grups locals amb projectes sobre patrimoni cultural. En aquest sentit, la universitat està al servei del territori i es plantegen accions horitzontals i participatives de col•laboració i aprenentatge compartit. Ismael va exposar el sorgiment, evolució i accions realitzades en el seu grup per a l'estudi i posada en valor de la cultura material i immaterial del vi a Viver.

Karlos Aizpurua ens va explicar que la Bertsolaritza és una expressió artística lligada a una comunitat lingüística. Els bertsolaris són les persones capaces d'improvisar versos i cantar-los en basc davant el públic que des de temps immemorial es dóna com a expressió cultural a Euskal Herria. En l'actualitat, l'Associació d'amics de la bertsolaritza, denominada Bertsozale Elkartea, desenvolupa un complex programa de recerca, promoció i transmissió que han aconseguit que la bertsolaritza siga una de les columnes essencials de la cultura basca.

Jakoba Errekondo, paisatgista i agrònom, ens va explicar com en Zerain, xicotet poble de Guipúscoa de 267 habitants, amenaçat de despoblament, van engegar un projecte de desenvolupament rural integral, cercant qualitat de vida i desenvolupament sostenible amb el qual aconseguir que augmentara la població. Errekondo va sostenir en la seua presentació que tot és paisatge cultural que no solament s'ha de conservar sinó utilitzar. En conseqüència, en Zerain el patrimoni és un recurs que permet la valorització del territori, el manteniment del paisatge cultural i la venda dels seus productes agrícoles.

Lliura Hilla Ariza, membre de la Hidra cooperativa de coneixement aplicat a Barcelona, va explicar situacions de grups de gent que a Barcelona s'organitzen per a resoldre els seus problemes, com per exemple aconseguir treball, de forma autogestionada. Denomina aquests projectes de “gestió cívica” i estan fundats en la cessió d'espais públics a col·lectius que introdueixen processos d'innovació social. La problemàtica en la qual estan treballant actualment és la cerca de la fórmula jurídica que permeta que el ben comunal es gestione en autogovern i per a açò seran precises noves formes de relació entre les institucions i la comunitat autogestionada.

Margarita León Merchán, des de Colòmbia va exposar el projecte de el “Museu Viatger” que ha desenvolupat un sistema didàctic per a acostar a la població infantil amb discapacitat a les obres d'art exposades en el Museu Nacional de Colòmbia.

En la sessió de vesprada es van realitzar dos tallers. El primer d'ells es va titular “El patrimoni relacionat” i va ser plantejat per Angel Portolés (ho publicarem pròximament). Després, Karlos Aizpurua, amb la col·laboració d'Aritz Zerain, ens va introduir en una bertso eskola i tots junts vam practicar la bertsolariza: participant tots activament en exercicis de rima, de mètrica i de cant.

Conclusions
Com a tancament de les jornades, Jesús Fernández, director del ecomuseu, ens va presentar unes primeres conclusions que han sigut arreplegades en un document que podreu trobar en aquest enllaç: Conclusions. V Jornades Patrimoni Cultural i Innovació Social.



Read full article on patrimoni


logo-viverCulla logo-jerica  logo-forcall logo-benlloch logo-benassal logo-sant-mateu logo-vilanova Serra d'en Galceran logo-som logo-EACC logo-reviscolares logo-territori-cultural