Participació d'Albert Monfort, coordinador del projecte PEU-UJi en "Desarrollo Rural, Conocimiento y Formación."
Jornada del Comité de Investigación en Sociología Rural de la Federación Española de Sociología. Divendres 29 de maig de 2015. Sevilla

La jornada es planteja com un encontre per connectar els àmbits de la investigació, la formació i els estudis rurals.
La primera part de la jornada es planteja com una avaluació de diversos temes de recerca i les formes d'engegar la investigació en estudis rurals. Tal com descriu el programa adjunt, els autors presenten diverses recerques sobre l'àmbit rural.
Des d'organitzacions properes als actors del món rural o de fora de l'acadèmia els avaluadors comenten els aspectes següents:
A les temàtiques presentades encara hi ha un pes preponderant dins l'agricultura, malgrat que el camí i propostes de l'OCDE estan fugint dels desenvolupaments sectorials i emfatitzen en un desenvolupament territorial integral. Se suggereix l'etiqueta del place based strategies, com a concepte d'integració de sectors en un espai per a aquest desenvolupament. Tot i entendre i compartir aquesta forma de desenvolupament, des de la recerca cal donar importància i focalitzar el paper de l'agricultura dins de l'espai rural.
D'altra banda, s'avalua la detecció de problemes dins del món rural i la possibilitat d'articular mecanismes previs al començament de les investigacions. Així, se suggereixen grups de discussió amb agents o actors per a aquesta detecció. Els investigadors també defensen que el fet de donar veu als actors mitjançant la recerca ja suposa una detecció contrastada de les necessitats. També es proposa el treball en xarxa per a una millora en les propostes de formació posteriors.
Finalment, es destaca la visió femenina del desenvolupament territorial que després es reprèn com a eix que s'ha de considerar en les polítiques, la recerca i la formació en perspectiva de gènere.
Es produeix un debat ‒per part del públic assistent‒ sobre la possibilitat que les convocatòries siguen més finalistes i més al servei dels problemes socials. S'adverteix de la perillositat de deixar els temes concrets que s'han d'investigar en mans només d'una de les parts (l'administració). També apareix, com a deficiència d'aquesta proposta, el fet que siguen les modes de recerca les que puguen definir les polítiques i les recerques. No obstant això, cal potenciar els sistemes d'avaluació que connecten la investigació i els problemes socials.
La segona part del programa és una taula rodona sobre formació de postgrau en estudis rurals.
Des de diferents programes universitaris, es plantegen els assoliments i les dificultats del postgrau, així com la seua evolució temporal en determinats casos.
D'una banda, existeixen programes (Universitat de Còrdova) amb dècades de funcionament i amb un creixement internacional (a Llatinoamèrica en una primera època i a Europa més recentment), i això amb les dificultats per a l'alumnat de l'Estat (i també de Llatinoamèrica) a causa de les darreres pujades de taxes universitàries.
Aquests estudis han obert una perspectiva a la professionalització d'agents al món rural que no apareix al estudis de grau, com tampoc hi ha una sensibilització respecte al món rural als diversos nivells educatius (primària i secundària).
Els agents professionals del desenvolupament (ADL, AODL...) han estat públic captiu d'alguns programes de postgrau (IIDL). Aquest fet ha obert l'especialització i la formació d'aquests agents però ha acabat en pocs anys. La conjuntura laboral dels ADL ha condicionat molt, i de forma positiva, algun dels programes pel fet de retornar aquesta especialització als espais rurals. Però també amb els inconvenients que suposa un públic captiu i difícilment renovable, una vegada s'ha especialitzat el gruix d'aquesta categoria laboral.
S'obren també programes nous amb interessants articulacions amb l'espai agroecològic (Universitat Autònoma de Barcelona). S'està rebent un impacte positiu i immediat en la transformació de l'agricultura cap a models més sostenibles socialment i mediambientalment.
A més dels models de postgrau tradicionals, des del PEU-UJI es planteja la formació com una qüestió permanent i en evolució contínua. Aquest model respon a una formació que tinga continuïtat en projectes d'acompanyament i tutoria. També es descriuen models de formació més horitzontals, tot trencant barreres universitat-usuaris, com ara formes d'aprenentatge col·laboratiu.
Vicente Alberto Querol Vicente