Sempre hi tornem

Written by Vicente Zapata on . Posted in Pais@rural

 

AVALUACIO13 PEU Jerica 01

(Foto: PEU, Jérica. Jornades d'Avaluació del PEU 2013)


Organitze aquestes reflexions a bord de l'avió que em permet fer algun dels diferents viatges que realitze cada cert temps per a arribar fins a pobles en els quals treballem des de fa molts anys. Quants? En el meu cas, ja va per a divuit... Llarga distància, llargues esperes a vegades en aeroports, llargs recorreguts amb cotxe fins a aquest o aquell lloc. A alguns milers de quilòmetre de casa. Per què continuem? Quina és la nostra motivació? Què trobem a l'interior de Castelló que sempre ens trau un sí? Són moltes coses, totes especials.


Quan anem arribant a qualsevol poble, sentim sovint un pessigolleig en la panxa. Ens agrada. Reconstruïm mentalment el procés que s'ha seguit, repassem el nom i les particularitats dels seus protagonistes, refresquem el que toca en aquest moment... fins i tot imaginem què és el que passarà, fent una projecció de la conjunció de les diverses aportacions que es poden produir. Recreem els escenaris i situem cada cosa al seu lloc, encara que sabem que després passarà el que haja de succeir. Somiem.


Ja veiem la torre, reconeixem una estampa o paisatge familiar; ara ens embarga un sentiment d'alegria. Arribem. A vegades, ens hi instal·lem... Saludem el poble, perquè els pobles tenen vida pròpia, clar, vida que hem de saber llegir. Trobem mans esteses i galtes càlides que ens ofereixen una afectuosa benvinguda. Dialoguem, comentem les novetats, reconeixem els canvis i els incorporem al relat general. Preparem les trobades, situem bé el context. Comencem.


Ja hi som, junts. Assemblea o reunió o trobada o passeig o grup de treball o visita o formació o dinar o xarrada. 'O', però també 'i' moltes vegades. Intens diàleg i fructífera conversa, enriquidors sempre. El diàleg com a font de nou coneixement i experiència compartida; per a totes les persones que intervenen, que participen, enfortint processos que generen canvis en la realitat de cada lloc. Sense adonar-nos, imperceptibles a vegades, però es produeixen: en les persones, en els col·lectius, en les entitats, en la comunitat. Avancem.
Gaudim de la companyia i de l'intercanvi enriquidors, tant en espais formals com en els informals. Acordem, programem; dissenyem estratègies per a aconseguir els objectius i reptes proposats, sempre de manera compartida. Analitzem aquest o aquell tema més particular, ens preocupem per les persones que ja no hi són; per què no continuen. Registrem tot allò que ens sembla fonamental, mentre ja reflexionem sobre els passos que vindran a continuació; apareixen ara esquemes en la llibreta, breus comentaris, anotacions de claus per a continuar, tasques comunes. Concloem.


Ja ens n'anem; de segur que algú ens acomiadarà, ens desitjarà el millor i ens dirà fins prompte. Fins prompte, sí. Abans de perdre de vista el poble, gravem en la nostra retina aquella última imatge que mantindrà el record i el vincle mentre serem fóra. Fóra? Però... Quina és la nostra casa? Aquesta? Aquella? Hi tornarem, sempre hi tornem.


Vicente Zapata, vint-i-dos d'abril de dos mil setze, des d'algun punt sobre l'Atlàntic, aquest oceà que ens uneix. @VZapata65

logo-viverCulla logo-jerica  logo-forcall logo-benlloch logo-benassal logo-sant-mateu logo-vilanova Serra d'en Galceran logo-som logo-EACC logo-reviscolares logo-territori-cultural