Tot és qüestió de CONFIANÇA

Escrito por Acompanyament el . Publicado en Pais@rural

Sense expectació, es percep el subtil, sempre. Amb expectació, es percebran sempre els límits de les aparences. (Lao Tzu)

En el llibre del Tao es diuen aqueixes paraules, per a indicar-nos que no podem quedar-nos en els límits de les aparences. Si bé és cert que sembla que açò és així, en la majoria dels casos, i que el model respon a el de “obres són amors i no bones raons”. El que vull portar ací és tot el que no es veu en aqueix moviment que es dóna en el territori, en els nostres pobles, en els grups de persones que engeguen iniciatives en les seues localitats, amb DEDICACIÓ, CURA I VOLUNTAT. És com la respiració, no es veu, està i se sent, podent estar aparentment quiets i no per açò deixem de respirar, doncs el nostre organisme està en moviment constant.

38 AGENDA21

 

LA COMUNA ACCIÓ, L'APRENENTATGE COMPARTIT I EL MODEL 70-20-10
Quan ens acostem als pobles de l'interior de la província, amb l'única intenció d'ajudar, de col·laborar i posar-nos a la disposició de les seues idees i necessitats, ells ens donen l'oportunitat de donar sentit i visibilitat al que volen fer, i ens permeten aportar de nosaltres tot allò que hem après i rebut d'uns altres amb anterioritat.

El meu propi recorregut durant aquests anys, acompanyant i assessorant tècnicament en algunes iniciatives em fa resumir tant en tan poc:

Hem vist que, malgrat els objectius, i de les estratègies per a aconseguir-los, els resultats els trobem sempre en el DURANT, mentre es fa. I aquest és un d'aqueixos principis inamovibles de l'aprenentatge: 70% ha de ser acció; 20% compartir; 10% formació. És el que es dóna en el món de l'empresa moderna actualment.

Els principis són els mateixos: ESCOLTAR, ESCOLTAR I ESCOLTAR. Com més escoltem, millor ho fem.

Aprendre és posar en pràctica l'après, i per a açò és important DESAPRENDRE, alguna cosa al que no tothom està disposat. Aqueix desaprendre convida de nou a escoltar, a abandonar algunes creences i alguns models antics de pensament; i ens porta a dissenyar PLANES D'ACCIÓ (70%), a compartir amb altres projectes i entorns el que fem (20%) i a formar-nos en assumptes que necessiten de la nostra intervenció amb algun criteri més específic (10%).

CREURE PER A CREAR, PER A CRÉIXER: est podria ser un altre d'aqueixos principis en els quals es basa la nostra metodologia, generar CONFIANÇA entre els participants, amb ells, amb nosaltres i amb el projecte. A partir d'ací, els principis de la comunicació més evidents es desenvolupen i desemboliquen en un conjunt d'emocions. EMOCIONS, dic, perquè una part d'aqueix recorregut més visceral, més del dia a dia dels equips i dels grups, no ho puc viure, si la veritat és que en la COMUNICACIÓ, aprofitant les noves tecnologies, m'arriba aqueixa necessitat de REGULACIÓ de les emocions. Emocions, és a dir MOVIMENT necessari per a viure. En aquest sentit, perquè hi ha “SENTIRS”, la qual cosa més venim desenvolupant és la MOTIVACIÓ i L'EMPATIA, fonamentals per a generar un entorn amable, transparent i de comunicació no violenta, és a dir absent de tot judici i valoració. La qual cosa no és fàcil. Ens esforcem a traslladar als nostres grups de suport el que en “Coaching” cridem aprenentatge de segon nivell, és a dir: EXPERIÈNCIA I APRENENTATGE, tractant d'allunyar de nosaltres les paraules ÈXIT O FRACÀS, que bastant dany fan en l'inconscient col·lectiu, creant a la seua al voltant EXIGÈNCIES indegudes, innecessàries, quan el més constructiu i el que més COL·LABORACIÓ genera és la cerca de l'EXCEL·LÈNCIA (fer-ho tan bé com siga possible, amb esforç, amb el millor de nosaltres i amb els recursos que disposem).

En aquests projectes, la qual cosa també es dóna és un conjunt de VALORS, com la SOLIDARITAT I el RESPECTE: sense l'un no sorgeix l'altra, i la primera augmenta i reforça al segon.

20141212 132322

Encara ens queda avançar a passar de la TOLERÀNCIA a l'ACCEPTACIÓ, sobretot per a evitar la fatiga, el cremar-se, el sentir en ocasions que no avancem, com si les coses no tingueren sentit. I ací s'evidencia i apareix un altre terme de gran importància, com és el COMPROMÍS que cadascú adopta amb la seua comunitat i el grup en el qual participa. Es dóna la circumstància que aqueix compromís, siga des del voluntariat o siga des de la capacitació tècnica, sempre s'entreveu LLIURAMENT, i requereix DEDICACIÓ, la qual cosa és d'agrair para i per tots. I des d'ací el que falta encara és MOTIVAR en les poblacions a un nombre major de veïns i veïnes per a aportar valor i fer seua qualsevol iniciativa. Tenim pendent l'assignatura de la COMUNICACIÓ, la COMUNA ACCIÓ per al benefici comú, en un espai d'APRENENTATGE COMPARTIT I COL·LABORATIU.

I es creen NORMES tàcites, a l'hora de distribuir les tasques, d'acordar les reunions, d'arribar a ACORDS, fins i tot en el desacord, d'aprofitar millor les CAPACITATS i COMPETÈNCIES de cadascú en el projecte. Per açò dic, que des de l'excel·lència es treballa millor, perquè cadascú posa el millor de si, en la mesura de les seues possibilitats (siga temps, horari, recursos, la qual cosa siga). Treballem així, perquè es coneguen millor i hi haja RECONEIXEMENT entre les persones que participen en un projecte.

Nosaltres, qualsevol cas, des del PEU-UJI, posem a la seua disposició CONEIXEMENT, EXPERIÈNCIA I RECURSOS que ajuden a definir les idees, els desitjos, a engegar els PLANES, a dissenyar ESTRATÈGIES i a apreciar i ser conscients dels RESULTATS DURANT ELS PROCESSOS, tenint en compte les APARENCES i modificant EL MODEL DE L'EXPECTATIVA EXIGENT pel de LA PERSPECTIVA EXCEL·LENT, QUE AMPLIA I MODIFICA FLEXIBLEMENT LA VISIÓ.

En bona mesura, part de la nostra missió amb els grups està ací: a reforçar la CONFIANÇA interior perquè es manifeste en l'exterior i lluïsca en cada nova acció, és a dir, que es veja el que fan, encara que no se sàpia que tenen vida pròpia i respiren.

En el meu cas, vull agrair la confiança que m'han atorgat des del SASC i agrair a totes les persones que han confiat en mi per a participar en alguna etapa dels seus projectes, amb el resultat que haja sigut en cada cas: Sant Mateu, Albocàsser, Sucaina, Benassal, Culla, Suera, Parc Natural de la Serra Espadá, Vistabella del Maestrat, Forcall, Sot de Ferrer, Vilanova d'Alcolea, Ares, Serra d’En Garceran i Segorbe.

Miguel Ángel Martín Cuesta

Soto del Real, maig 2016

 

logo-viverCulla logo-jerica  logo-forcall logo-benlloch logo-benassal logo-sant-mateu logo-vilanova Serra d'en Galceran logo-som logo-EACC logo-reviscolares logo-territori-cultural